Himne per a la unitat de l'independentisme català

Jaume Planas: REVOLTA CIVIL

“Primer t’ignoren, després es riuen de tu, més tard t’ataquen, aleshores guanyes”. 
Mahatma Gandhi

      El passat 10 de juliol, un milió dos-cents mil manifestants van col·lapsar el centre de Barcelona saltant-se el guió, és a dir, ofegant la capçalera formada pels dirigents polítics i cridant “Independència” en comptes dels eslògans imposats per la correcció política. El poble es va plantar davant els defensors de l’actual statu quo, una autèntica revolta de la societat civil.

     Incomprensiblement, tot apunta que CIU és qui en traurà més profit. Fent cas de les enquestes, sembla que una part important d’aquells manifestants té intenció de votar el senyor Mas: molt lamentable. A tal fi, els convergents s’han omplert la boca de “sobirania” i “dret a decidir”, però no es pot descartar que tornin a pactar amb el PP. Si això acaba passant, serà una traïció a tots els seus electors sobiranistes.

     La nova pastanaga electoral de CIU és el concert econòmic, una ironia venint dels qui el van refusar quan era possible (Corts Constituents 1977-78) per por que la recaptació d’impostos fes impopular la nova Generalitat. I ara pretenen fer-nos creure que aquest concert encara és possible, és a dir, que PSOE o PP demanaran el vot a andalusos, extremenys, castellans, murcians, etc, per a una reforma constitucional que els perjudiqui en benefici dels catalans. Les mentides d’Artur Mas cauen pel seu propi pes.   (continua...)

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA (#votaindependencia)

El “Lipdub per la Independència”, es va rodar a Vic (Osona) el passat dia 24 d’octubre, en què participaren 5.771 persones acreditades per la World Records Academy. “La Flama” d’Obrint Pas fou el tema triat especialment per a l’ocasió. Una decisió –sota el meu parer– encertadíssima; la música festiva dels valencians encaixarà perfectament amb la festa independentista que hem d’aconseguir celebrar el proper dia 28 de novembre.

Per cert, no ho oblideu, per dignitat, coherència i seny: voteu independència, voteu qualsevol de les tres opcions independentistes. (Twitter: #votaindependencia)

Declaració unilateral o referèndum?

La diferència de plantejament del procés cap a la independència entre ERC d'una banda, i Solidaritat i Reagrupament de l'altra, s'està plantejant sovint sobre la qüestió de si s'ha de proposar fer un referèndum sobre la independència de Catalunya a la propera legislatura, o bé fer una declaració unilateral de la independència quan s'assoleixi una majoria de diputats que hi siguin favorables com a primer pas, amb un referèndum posterior per ratificar la declaració.



La realitat és que el referèndum sobre la independència ja s'està fent, és la consulta que s'organitza de forma independent a cada municipi i que va iniciar-se a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Els partits haurien de reconèixer millor l'impacte de la consulta organitzada per la societat civil, que ha fet molt més per l'avenç de l'independentisme que no pas cap dels partits polítics. Un referèndum d'independència mentre Catalunya sigui encara una comunitat autònoma espanyola no serà mai acceptat per l'estat anticatalà (així es com jo crec que hauríem d'anomenar l'actual Estat espanyol), i per tant, igual que la consulta, no serà vinculant segons aquest estat, però sí que ho ha de ser pel poble català.



El problema principal de la consulta popular sobre la independència que s'està realitzant és, en primer lloc, la baixa participació, i en segon lloc, que els polítics catalans que ens representen al Parlament no s'han compromès a actuar en conseqüència de cap manera en funció de la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada a les urnes. I això és el que ha de canviar si ERC vol organitzar un altre referèndum diferent.



Per a ser creïble, la proposta d'ERC ha d'admetre la impossibilitat de que l'estat anticatalà accepti que el referèndum sobre la independència sigui oficial i vinculant. Per tant, caldrà fer el referèndum amb el mateix mètode amb què s'està realitzant la consulta. Les diferències serien, en primer lloc, que se celebraria el mateix dia a tot Catalunya, i en segon lloc, que abans s'hauria d'aconseguir una majoria de diputats al Parlament que es comprometin a actuar en conseqüència seguint la voluntat expressada pels catalans (si cal, després de dissoldre el Parlament autonòmic i convocar noves eleccions). Això automàticament faria augmentar la participació, perquè els ciutadans entendrien que el referèndum és vinculant per més que ho negui l'estat anticatalà.



Obtenir aquesta majoria de diputats disposats a actuar en conseqüència (afegint-li si cal la condició d'un cert mínim de participació en el referèndum) no hauria de ser més difícil que obtenir un suport majoritari a favor de fer el referèndum, perquè si un referèndum no hagués de tenir cap conseqüència pràctica, aleshores no caldria fer-lo. I si els catalans votéssim a favor de la independència, l'única forma d'actuar per respondre a aquesta voluntat seria la de fer una declaració unilateral de la independència (si cal, després de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, i d'un procés de negociació internacional amb els països que haurien de donar suport i reconèixer el nou estat català). Possiblement, després de la declaració unilateral i del reconeixement per la comunitat internacional, caldria fer un segon referèndum de ratificació, que ara sí seria reconegut com a vinculant per l'estat anticatalà ja que s'hi veuria obligat.



Crec doncs, que si ERC expliqués aquesta estratègia possible pel seu referèndum, la proposta ja seria gairebé igual a la de la declaració unilateral de la independència de Solidaritat i Reagrupament: penso que tant Solidaritat com Reagrupament acceptarien la celebració d'un referèndum anterior organitzat igual que l'actual consulta sobre la independència com a condició per aconseguir una majoria de diputats favorables a la declaració unilateral.

Article escrit per Jordi Miralda i publicat a NacióDigital.cat

Votem independència! (#votaindependencia)

Ja s'acosten les eleccions al parlament i tenim 3 candidatures independentistes. Esquerra, Solidaritat i Reagrupament. Personalment estic molt decebut dels polítics, tant dels que hi ha al parlament com dels que hi volen entrar. Em sembla que no han fet bé les coses. Calia fer una candidatura independentista unitària i no han estat capaços, tot i que les bases ho reclamàvem a crits. Ara ja no és moment de lamentacions. Tampoc hem de caure en l'abstencionisme, no ajudarem gens a que augmenti l'independentisme al Parlament. El que penso que hem de fer, com molta més gent, és escollir una de les tres opcions, la que més ens agradi, que ens convenci més, i votar-la el dia de les eleccions. Cal una campanya en positiu i deixar les desqualificacions cap a les altres opcions independentistes.

Cal que tots els que volem més sobirania per Catalunya fem campanya a favor d'anar a votar i votar opcions independentistes. Si després de tot el que ha passat disminuïxen els parlamentaris independentistes farem el ridícul tots plegats. Hi ha una campanya al Twitter endegada pel Xavier Mir amb el nom #votaindependencia. En podeu veure els darrers missatges en el requadre que hi ha en aquest bloc.

Cal veure i difondre la informació del Cercle Català de Negocis (hi ha molts documents interessants) per convèncer més gent. I no deixeu de mirar i difondre aquesta conferència sobre el dèficit fiscal.

Somniem INDEPENDÈNCIA

 

Majoria absoluta per a l'autodeterminació

Segons l'enquesta de RAC1, augmenta considerablement el nombre de diputats que estan a favor d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. En total, són més de 90 els diputats catalanistes, mentre que partits que prefereixen continuar formant part d'Espanya, com PP o PSC, baixen en representació. 

Podeu l llegir la notícia sencera a Crònica.cat