Treballem units per la independència de Catalunya

Himne per a la unitat de l'independentisme català

2010-12-18T15:55:00.002+01:00

Jaume Planas: REVOLTA CIVIL

2010-10-30T11:43:00.014+02:00

“Primer t’ignoren, després es riuen de tu, més tard t’ataquen, aleshores guanyes”.
Mahatma Gandhi

El passat 10 de juliol, un milió dos-cents mil manifestants van col·lapsar el centre de Barcelona saltant-se el guió, és a dir, ofegant la capçalera formada pels dirigents polítics i cridant “Independència” en comptes dels eslògans imposats per la correcció política. El poble es va plantar davant els defensors de l’actual statu quo, una autèntica revolta de la societat civil.

Incomprensiblement, tot apunta que CIU és qui en traurà més profit. Fent cas de les enquestes, sembla que una part important d’aquells manifestants té intenció de votar el senyor Mas: molt lamentable. A tal fi, els convergents s’han omplert la boca de “sobirania” i “dret a decidir”, però no es pot descartar que tornin a pactar amb el PP. Si això acaba passant, serà una traïció a tots els seus electors sobiranistes.

La nova pastanaga electoral de CIU és el concert econòmic, una ironia venint dels qui el van refusar quan era possible (Corts Constituents 1977-78) per por que la recaptació d’impostos fes impopular la nova Generalitat. I ara pretenen fer-nos creure que aquest concert encara és possible, és a dir, que PSOE o PP demanaran el vot a andalusos, extremenys, castellans, murcians, etc, per a una reforma constitucional que els perjudiqui en benefici dels catalans. Les mentides d’Artur Mas cauen pel seu propi pes. (continua...)

Mentre uns venen fum, altres van directes a insultar la intel·ligència. Un reportatge mostrava els seguidors de Montilla ovacionant-lo pels seus visques a l’Espanya federal. ¿Algú ha vist aquesta Espanya federal en algun lloc? Sabem que la va somniar un català (Pi i Margall) al segle XIX. Després, el 1931, Macià va proclamar la República Catalana com a part integrant de la Federació Ibèrica, però hagué de claudicar perquè la nova república espanyola no tenia res de federal. Més tard, el 1934, Companys va proclamar l’Estat Català dins la... República Federal Espanyola, i l’endemà ja era a la presó. La història demostra que només catalans de bona fe han cregut en una federació; d’espanyols, cap ni un. Però això és irrellevant per al PSC i ICV, amb el seu federalisme purament retòric. I encara parlen de “restablir els ponts de diàleg amb Madrid i recuperar l’Estatut”, però ja no tinc clar si ho deia el Montilla de veritat o el de “Polònia”.

El 10-J va demostrar que més d’un milió de ciutadans ja s’han adonat que només la independència pot aturar el robatori anual a mans espanyoles del 10% del Producte Interior Brut català (una sagnia que degrada dia rere dia el funcionament del nostre país) i acabar amb les intromissions del poder central que ens impedeixen decidir res d’important. A més, economia a banda, els qui estimem el llegat històric i cultural d’aquesta terra sabem que sense la independència serà impossible aturar la descatalanització que patim. Però la realitat és tossuda i CIU i PSC tornaran a ser les formacions més votades. L’electorat català sembla disposat a perpetuar l’eterna cançó d’una autonomia de curta volada i fastigosament corrupta. Tanmateix, no és lícit enterrar l’esperança després d’haver viscut un 10-J.

Per tant, serà imperdonable que en el proper 28-N baixi el nombre de diputats independentistes. Si això passa, de responsables del desastre n’hi haurà més d’un, però qui s’emportarà la palma serà ERC: en menys de set anys haurà dilapidat la il·lusió que va generar. El que fa més ràbia és l’absència d’autocrítica, que no reconeguin les grans equivocacions i que surtin amb allò de “no hem sabut explicar l’estratègia a l’electorat”: patètic.

L’aferrament d’ERC al poder em recorda el d’ICV, tot i que ara els d’Iniciativa necessiten un nou tripartit com l’aire que respiren, mentre que als republicans els queda allò de l’equidistància (però té nassos que ICV pugui aprofitar-se de la davallada socialista: si els senyors Saura i Baltasar haguessin estat ministres de Corea del Nord, els haurien afusellat per incompetents. Un servidor, que no és partidari ni de les dictadures comunistes —o de cap altra mena— ni de la pena de mort, estaria d’acord amb la inhabilitació d’aquests dos personatges per a exercir càrrecs públics la resta de la seva vida).

Pocs dies després del 10-J surt una proposta de candidatura unitària: Solidaritat Catalana per la Independència, que brinda a ERC una oportunitat de corregir el rumb. La proposta és un front ampli (Esquerra, Reagrupament, les CUP...) perquè ara l’objectiu immediat ja no és seguir gestionant unes engrunes d’autonomia. Però ERC s’afanya a desmarcar-se’n amb desqualificacions barroeres: “ens alegra l’aparició d’un independentisme de dretes, nosaltres som l’esquerra”.

La qüestió és clara: l’independentisme unit suma diputats i dividit en resta, però la cúpula d’ERC no està per la feina i vol accentuar el perfil “esquerrà” (¿què volen dir amb això quan un govern socialista a Madrid retalla drets als treballadors?, ¿potser la Generalitat disposarà dels recursos que l’Estat deixi d’invertir en polítiques socials?). Ara, davant la imminent patacada electoral, l’inefable Carod-Rovira ha optat per desentendre-se’n i carregar els neulers a qui li va segar els peus, Joan Puigcercós, l’home que controla l’aparell i premia les fidelitats, arquetipus del polític a seques, sense ofici conegut. Ben fet, Josep-Lluís.

Ja fa temps que els republicans van perdre el nord: prohibeixen les curses de braus per a després blindar els correbous, i tan aviat tomben una ILP d’autodeterminació com tot seguit proposen el seu propi referèndum, igual que fa quatre anys acabaven de sortir del govern per disconformitat amb l’Estatut retallat i ja corrien a pactar amb José Montilla.

A propòsit de José Montilla (un gris però hàbil funcionari de partit que ha escalat el cim, digne de l’era Breznev), permeteu-me un incís sobre la presidència de la Generalitat. Anem de capa caiguda: des de Francesc Macià fins a Jordi Pujol, tots els presidents van passar per la presó, saberen sacrificar-se en algun moment de la seva vida (quedem-nos, sobretot, amb les trajectòries de Macià i Companys).

Amb Pasqual Maragall, en canvi, per primera vegada arriba a la presidència un personatge frívol i inconsistent. S’apunta a la demanda d’un nou Estatut preveient un bon leif motive reivindicatiu enfront del govern del PP, però el tret li surt per la culata: contra tot pronòstic, el PSOE guanya les eleccions del 2004 i es veu obligat a tirar endavant la proposta (les maragallades es paguen cares: recordeu, si no, el “Fòrum de les Cultures”). El resultat ha estat la sentència del TC sobre un estatut ja dràsticament esporgat, una gran passa de cranc respecte al 1979.

Montilla i Mas, típics líders ad hoc per a un poble sotmès ad aeternam. Els nostres referents haurien de ser Nelson Mandela, Mahatma Gandhi, M. Luther King... i, és clar, Francesc Macià. De figures com aquestes no n’apareixen gaires al llarg d’un segle, però el que no podem fer és plegar-nos de braços i esperar que vingui el Messies. Un poble madur té les seves armes, i una d’elles és la democràcia.

Certament, la democràcia espanyola és de tan mala qualitat que es treu de la màniga lleis per a prohibir partits bascos, o retalla l’Estatut votat pel poble català, o aplica la llei antiterrorista a diaris en euskera, o rep una reprimenda del Tribunal Europeu per no atendre les denúncies de tortura, o... etc, etc (tot plegat, un cas únic a l’Europa occidental). Però té els seus canals participatius, i un d’ells seran les eleccions del 28-N.

Tornem, doncs, a la proposta de candidatura unitària. Tot i que la seva crida no ha estat escoltada, Solidaritat Catalana serà present a les eleccions: després de 30 anys, hi haurà la possibilitat de votar una alternativa. Havíem arribat a la conclusió que per a castigar la desacreditada classe política només existia el vot en blanc, el vot nul o l’abstenció, però ara s’obre una escletxa que promet ser més efectiva (cap de les tres opcions de càstig no pot canviar res, només faran més visible el divorci entre els polítics i el poble). El revulsiu que significaria la fugida de vots de CIU i ERC cap a Solidaritat seria equiparable a l’esclatant victòria d’aquella altra Solidaritat Catalana de l’any 1907 o a la victòria d’aquella Esquerra Republicana de l’any 1931: dues revolucions polítiques.

Primer gran obstacle: la classe política té els seus mecanismes d’autoprotecció. En els informatius de la ràdio-televisió pública, entraran un cop més en vigor els blocs electorals en funció de la representació al Parlament. D’aquesta manera, qualsevol costellada o botifarrada d’un partit parlamentari tindrà cobertura informativa mentre es podran silenciar els actes de Solidaritat (per multitudinaris que siguin). Com sempre, els professionals del mitjà faran constar el seu desacord, però això serà tot, perquè no és qüestió de jugar-se el lloc de treball. I a més, malgrat la crisi i les retallades, la Generalitat ja ha aprovat l’assignació de diners per a la campanya (ep, per als partits amb representació, faltaria més; els que no en tenen, no en veuran ni cinc).

Segon gran obstacle: els poders fàctics estan orquestrant el linxament de Joan Laporta. Fa un any, l’encara president del Barça va cometre la temeritat de participar en la manifestació independentista de la Diada i, efectivament, ja l'estaven esperant: El Periódico no va tardar gaires dies a relacionar-lo amb un afer d’escoltes telefòniques. Tot va quedar en no res, però ja estaven a punt els altres (el Grupo Godó, és a dir, “La Vanguardia”), els qui a través d’“El Mundo Deportivo”van fer-li la campanya a Sandro Rossell per tal que, només de trepitjar la presidència barcelonista, es posés ben ràpid a la feina de desvirtuar l’etapa anterior.

Intenten presentar Laporta com un segon Fèlix Millet, però encara pitjor, perquè furgaran fins en els seus àmbit més privats i no li perdonaran ni un esternut. Encara que al final tot torni a quedar en no res, l'important és el mal que li puguin fer abans de les eleccions. La defensa de l'expresident no tindrà el favor dels dos grans diaris barcelonins. De totes maneres, Solidaritat NO és Laporta, com tampoc els comicis del 28-N no són, per als independentistes, unes eleccions a la presidència de la Generalitat (el poble ja decidirà després qui ha de presidir la República Catalana).

Tercer gran obstacle: Espanya no es plegarà de braços. Tanmateix, actualment estem parlant d’una democràcia formal membre de la UE, amb l’exèrcit supeditat al poder polític i integrat dins l’estructura de l’OTAN, amb un mercat que ha deixat de ser primordial per a l’economia catalana, i se suposa que amb una població més demòcrata, almenys, que els serbis de Bòsnia i deKosovo. Certament, no trobarem gaires demòcrates dins el PP, però dins el PSOE crec que sí (malgrat José Bono, Rodríguez Ibarra, Alfonso Guerra, els GAL...), i fins i tot estic convençut que n’hi ha molts dins Izquierda Unida (deixant de banda els admiradors del règim castrista). Certament, la Constitució té un article que encomana la salvaguarda de la integritat territorial a l’exèrcit, però el Tribunal Internacional de La Haia ha deixat clar, a propòsit de Kosovo, que aquesta missió només té sentit enfront d’agressions externes, no pas per a impedir l’exercici del dret d'autodeterminacióen un territori dins la pròpia jurisdicció.

També és cert que Espanya compta amb la seva força d'ocupació dins de Catalunya. Afortunadament, no es passegen pel carrer amb la metralleta a l'esquena com fan els colons israelians en els territoris ocupats, ni s'organitzen en bandes paramilitars com feien els extremistes pro-britànics a Irlanda del Nord. Són poquets, però suficients per a tenir representació al Parlament i permetre's amenaçar: un eslògan del Partit dels Ciutadans deia "Convivencia sí, independencia no" (o sigui, condicionen la convivència a una submissió a l'Estat espanyol i, per tant, faran tots els possibles per trencar-la si s'engega un procés d'independència). Però no se'n sortiran, ja tenen la batalla perduda.

Per acabar i tornant a les eleccions, el repte de Solidaritat Catalana és engrescador perquè refusa entrar en cap govern i, en cas d’obtenir majoria absoluta, es compromet a proclamar unilateralment la independència i deixar que les instàncies internacionals diguin la seva. Només hi ha una manera de saber si són capaços de complir el compromís: donant-los la majoria.

2010: una xifra rodona per a un any memorable, però si el 28-N decidim quedar-nos a casa, només serà recordada com “l’any que va venir el Papa”. Això no ha de passar.

Jaume Planas

PD: Comparteixo aquest article que m'ha passat l'autor per fer-ne difusió.

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA (#votaindependencia)

2010-10-29T16:08:00.004+02:00

El “Lipdub per la Independència”, es va rodar a Vic (Osona) el passat dia 24 d’octubre, en què participaren 5.771 persones acreditades per la World Records Academy. “La Flama” d’Obrint Pas fou el tema triat especialment per a l’ocasió. Una decisió –sota el meu parer– encertadíssima; la música festiva dels valencians encaixarà perfectament amb la festa independentista que hem d’aconseguir celebrar el proper dia 28 de novembre.

Per cert, no ho oblideu, per dignitat, coherència i seny: voteu independència, voteu qualsevol de les tres opcions independentistes. (Twitter: #votaindependencia)

Declaració unilateral o referèndum?

2010-10-28T21:31:00.000+02:00

La diferència de plantejament del procés cap a la independència entre ERC d'una banda, i Solidaritat i Reagrupament de l'altra, s'està plantejant sovint sobre la qüestió de si s'ha de proposar fer un referèndum sobre la independència de Catalunya a la propera legislatura, o bé fer una declaració unilateral de la independència quan s'assoleixi una majoria de diputats que hi siguin favorables com a primer pas, amb un referèndum posterior per ratificar la declaració. 

 La realitat és que el referèndum sobre la independència ja s'està fent, és la consulta que s'organitza de forma independent a cada municipi i que va iniciar-se a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Els partits haurien de reconèixer millor l'impacte de la consulta organitzada per la societat civil, que ha fet molt més per l'avenç de l'independentisme que no pas cap dels partits polítics. Un referèndum d'independència mentre Catalunya sigui encara una comunitat autònoma espanyola no serà mai acceptat per l'estat anticatalà (així es com jo crec que hauríem d'anomenar l'actual Estat espanyol), i per tant, igual que la consulta, no serà vinculant segons aquest estat, però sí que ho ha de ser pel poble català. 

 El problema principal de la consulta popular sobre la independència que s'està realitzant és, en primer lloc, la baixa participació, i en segon lloc, que els polítics catalans que ens representen al Parlament no s'han compromès a actuar en conseqüència de cap manera en funció de la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada a les urnes. I això és el que ha de canviar si ERC vol organitzar un altre referèndum diferent. 

 Per a ser creïble, la proposta d'ERC ha d'admetre la impossibilitat de que l'estat anticatalà accepti que el referèndum sobre la independència sigui oficial i vinculant. Per tant, caldrà fer el referèndum amb el mateix mètode amb què s'està realitzant la consulta. Les diferències serien, en primer lloc, que se celebraria el mateix dia a tot Catalunya, i en segon lloc, que abans s'hauria d'aconseguir una majoria de diputats al Parlament que es comprometin a actuar en conseqüència seguint la voluntat expressada pels catalans (si cal, després de dissoldre el Parlament autonòmic i convocar noves eleccions). Això automàticament faria augmentar la participació, perquè els ciutadans entendrien que el referèndum és vinculant per més que ho negui l'estat anticatalà. 

 Obtenir aquesta majoria de diputats disposats a actuar en conseqüència (afegint-li si cal la condició d'un cert mínim de participació en el referèndum) no hauria de ser més difícil que obtenir un suport majoritari a favor de fer el referèndum, perquè si un referèndum no hagués de tenir cap conseqüència pràctica, aleshores no caldria fer-lo. I si els catalans votéssim a favor de la independència, l'única forma d'actuar per respondre a aquesta voluntat seria la de fer una declaració unilateral de la independència (si cal, després de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, i d'un procés de negociació internacional amb els països que haurien de donar suport i reconèixer el nou estat català). Possiblement, després de la declaració unilateral i del reconeixement per la comunitat internacional, caldria fer un segon referèndum de ratificació, que ara sí seria reconegut com a vinculant per l'estat anticatalà ja que s'hi veuria obligat. 

 Crec doncs, que si ERC expliqués aquesta estratègia possible pel seu referèndum, la proposta ja seria gairebé igual a la de la declaració unilateral de la independència de Solidaritat i Reagrupament: penso que tant Solidaritat com Reagrupament acceptarien la celebració d'un referèndum anterior organitzat igual que l'actual consulta sobre la independència com a condició per aconseguir una majoria de diputats favorables a la declaració unilateral.

Article escrit per Jordi Miralda i publicat a NacióDigital.cat

Votem independència! (#votaindependencia)

2010-10-25T11:40:00.003+02:00

Ja s'acosten les eleccions al parlament i tenim 3 candidatures independentistes. Esquerra, Solidaritat i Reagrupament. Personalment estic molt decebut dels polítics, tant dels que hi ha al parlament com dels que hi volen entrar. Em sembla que no han fet bé les coses. Calia fer una candidatura independentista unitària i no han estat capaços, tot i que les bases ho reclamàvem a crits. Ara ja no és moment de lamentacions. Tampoc hem de caure en l'abstencionisme, no ajudarem gens a que augmenti l'independentisme al Parlament. El que penso que hem de fer, com molta més gent, és escollir una de les tres opcions, la que més ens agradi, que ens convenci més, i votar-la el dia de les eleccions. Cal una campanya en positiu i deixar les desqualificacions cap a les altres opcions independentistes.

Cal que tots els que volem més sobirania per Catalunya fem campanya a favor d'anar a votar i votar opcions independentistes. Si després de tot el que ha passat disminuïxen els parlamentaris independentistes farem el ridícul tots plegats. Hi ha una campanya al Twitter endegada pel Xavier Mir amb el nom #votaindependencia. En podeu veure els darrers missatges en el requadre que hi ha en aquest bloc.

Cal veure i difondre la informació del Cercle Català de Negocis (hi ha molts documents interessants) per convèncer més gent. I no deixeu de mirar i difondre aquesta conferència sobre el dèficit fiscal.

Somniem INDEPENDÈNCIA

2010-10-25T11:30:00.005+02:00

Majoria absoluta per a l'autodeterminació

2010-10-25T11:25:00.000+02:00

Segons l'enquesta de RAC1, augmenta considerablement el nombre de diputats que estan a favor d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. En total, són més de 90 els diputats catalanistes, mentre que partits que prefereixen continuar formant part d'Espanya, com PP o PSC, baixen en representació.

Podeu l llegir la notícia sencera a Crònica.cat

Pujol es queda sense arguments contra la independència.

2010-10-23T14:36:00.001+02:00

Jordi Pujol ha assenyalat que, segurament, 'avui Mossèn Armengou seria un independentista declarat'. Segons l'ex-president, 'li passaria una cosa que ens passa a tots els que hem treballat en una determinada línia'. Tot i alertar que la 'situació nova' no ha de comportar 'necessàriament' el fet de 'declarar-se independentista', Pujol ha admès que les circumstàncies actuals el deixen sense els 'arguments' per rebatre els que volen un estat propi.

En aquesta línia, Pujol ha recordat un dels missatges d'Armengou, el de 'Catalunya serà el que els catalans volen', i ha explicat com aquesta tendència, i el fet de llegir 'Justificació de Catalunya' de l'escriptor berguedà quan era jove, li va motivar el que defineix com 'vinga va, apunta't a l'exèrcit de reserva'. Un exèrcit, ha assenyalat Pujol, preocupat de vetllar per la identitat catalana.

Fracàs de la influència

Analitzant els seus anys de president i la situació actual, i també recordant les tesis d'Armengou, Jordi Pujol ha destacat que, a finals dels anys cinquanta, es va intentar exercir una 'hegemonia' a l'Estat espanyol. Després, es va optar per una influència que, des del seu punt de vista, 'ha fracassat' perquè 'en aquests moments la influència que Catalunya pot tenir a Espanya és molt limitada'.

Pujol també ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra determinades opcions polítiques de reivindicació nacional assegurant que 'per fer política, una de les primeres coses que cal fer és el serio, seriós que diria en Pompeu Fabra'. En altres paraules, segons l'ex-president, 'no ser un tarambana'. I és que, tal com ha afegit, 'la política feta per tarambanes acaba malament' perquè 's'ha de tenir una mentalitat equilibrada' tot i que 'quan es va a totes, s'hi va de debò'.

Notícia de Crònica.cat i també a NacióDigital.cat

Òmnium Cultural demana als ciutadans que traslladin el clam del 10-J a les urnes

2010-09-11T15:01:00.000+02:00

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha llegit aquest divendres una declaració institucional en la qual l'entitat fa una crida a la participació en les properes eleccions catalanes que permeti traslladar a les urnes el 'clam' de la manifestació del 10 de juliol. Paral·lelament, ha fet una crida a la participació perquè el Parlament reculli el que es va demanar 'amb veu molt alta'. 'Votar també és decidir', ha reblat Casals. El vicepresident de l'entitat, Vicent Sanchís, ha afegit que no volen la unitat de tots els partits sinó 'un punt de mínims' que respecti la voluntat majoritària del poble català i la crida del 10-J.

Notícia sencera a Directe.cat

Independència: surten els comptes

2010-09-11T08:25:00.000+02:00

En l'Avui de l'onze de setembre hi ha un article on una dotzena dels economistes més prestigiosos del país avalen que Catalunya pot ser un país fins i tot capdavanter al si de la UE. Coincideixen que pot haver-hi una fractura de mutu acord sense mediació internacional.

El futur de Catalunya, la viabilitat d'un estat independent en el si de la Unió Europea és una qüestió que s'ha instal·lat ja plenament en el debat polític i social del nostre país. La classe política coincideix que aquestes eleccions al Parlament poden arribar, com ha dit el president Montilla, «a marcar una generació». Per primer cop es presenten a les eleccions diverses formacions independentistes amb possibilitats d'obtenir representació parlamentària i Convergència i Unió parla obertament del dret a decidir, tot i que no especifica quina és l'estació final d'aquest camí (que es pot entreveure). Però què hi ha al darrere de la voluntat de separació de l'Estat espanyol? Hi ha un país econòmicament viable? La resposta és un sí rotund i pràcticament unànime entre els principals economistes catalans. Una dotzena d'ells han reflexionat sobre la viabilitat de l'Estat català, el seu encaix en la Unió Europea i les qüestions que haurien de regir l'estructura del futur país.

Llegir tot l'article de l'Avui

Hi ha moltes més dades sobre la viabilitat econòmica i molts detalls al web del Cercle Català de Negocis (CCN). Sovint van actualitzant la informació i dades. Molt interessant la seva consulta.

Felip Puig: "independència o decadència"

2010-09-11T08:16:00.001+02:00

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha considerat que Catalunya està en un moment històric crucial en què ha de decidir entre dos camins: "independència o decadència, del dret a decidir al convenciment del deure a decidir".

En la seva intervenció en un acte al Fossar de les Moreres per la Diada, Puig ha titllat el 2010 com a "any de canvi de cicle, d'encreuament històric", a causa del punt d'inflexió que ha suposat la sentència del Tribunal Constitucional (TC), que ha retallat l'Estatut.

Notícia sencera a: europapress.cat

Em semblen molt bé aquestes paraules de Felip Puig, però cal que es deixin d'ambigüitats i ens diguin un full de ruta clar per la propera legislatura.

Tinc clar que mentre CiU no recolzi la independència no serà possible aconseguir-la en la propera legislatura. No podem esperar una altra generació i estem prou madurs. De totes maneres cal fer molta pedagogia, explicar bé els beneficis i les dificultats del procés, entre tots els sectors de la societat catalana.

Patricia Gabancho: Siguem intel·ligents!

2010-09-10T10:05:00.002+02:00

Quan algú diu que tots els països són interdependents o que Catalunya haurà de mantenir sempre lligams específics amb Espanya és que no té clar de què parlem quan parlem d'independència. Miri, senyor Mas: d'interdependència, la mateixa que tenen Itàlia i França, posem per cas; i de lligams especials, els que conserva Portugal. La independència és un afer polític, que no hauria d'afectar els sentiments de la gent; si algú estima Espanya, la continuarà estimant i, com que la independència no estableix barreres físiques ni trasllada el país a mil km de distància, qui faci vacances al “pueblo”continuarà anant-hi. Una altra cosa és com el rebran, venint d'una Catalunya independent. Vull dir amb això que tirar aigua al vi no és altra cosa que ensenyar poca convicció en la independència com a objectiu nacional, per més dret a decidir que es proclami en campanya.

Malgrat aquesta prevenció he dit més d'una vegada que Convergència, en la persona d'Artur Mas, ha fet un gir cap al futur; ha deixat enrere la retòrica d'anar a buscar bocinets de competències i/o recursos a Madrid, sigui amb el cove del peix, sigui a les estovalles del Majestic. No vol dir que no ho faci: vol dir que ja no s'atreveix a dir-nos que aquest és el camí. Això significa que els catalans –també els que voten Convergència– han canviat, i més que no pas el mateix Artur Mas, que al capdavall és un polític i ara mateix està apamant la llargada del llençol, no fos que per tapar-se el cap li quedessin els peus al descobert. Per això, al costat d'aquesta opció caracteritzada per la tebior i la prudència, és imprescindible que al Parlament hi hagi un independentisme clar, contundent i, si pot ser, intel·ligent. Quan dic intel·ligent vull dir amb la dosi de flexibilitat i adequació a la realitat que a vegades no sé veure en els discursos que m'arriben.

(...)

Alerta, però: que cap independentista no deixi de votar perquè les coses no han sortit exactament com volíem, començant per la unitat; qui estigui convençut que la independència és la solució, que voti independència. Cal que el moviment es demostri.

La presència política és necessària, i més necessària encara és l'articulació del moviment social de base que avui està dispers entre entitats, plataformes, ajuntaments, voluntaris, intel·lectuals, opinadors, etc. Fa falta una millor conjunció de reflexió i d'acció. El moviment independentista diguem-ne civil, que és el gran capital social de Catalunya, ha de continuar treballant, altrament l'equació no funcionarà. La forma de l'articulació ja es veurà. Estic pensant en una mena d'Assemblea, com la històrica Assemblea de Catalunya, però segurament menys manipulada, i més reflexiva i civil que no pas política. Els qui s'han decantat per la política han de fer política, espero que amb intel·ligència, però el moviment de base ha d'aguantar i estimular la consolidació de la majoria social. De la perícia i voluntat dels uns i dels altres naixerà el futur.

Article complet a l'Avui+El Punt, publicat el 10-9-2010.

Salvador Cardús: “A l’independentisme li falta estratègia i un lideratge seriós”

2010-09-09T21:05:00.000+02:00

El sociòleg i periodista, Salvador Cardús, creu que “l’independentisme no necessita experiments, sinó estratègies serioses”. A una entrevista a El Triangle, Cardús diu que “al nou independentisme li convé maduresa i perfilar una cultura més constructiva, deixant pas a una elit de professionals que, poc a poc, estan fent el pas al compromís polític”. Cardús també veu difícil que “Reagrupament arrossegui els 400.000 vots que podien venir de l’abstenció, mentre que Solidaritat Catalana ofereix maneres poc creïbles de funcionar”, i continua subratllant que “darrere hi ha més oportunisme que bones intencions”, ja que “desconeixem els seus propòsits i com s’articula de veritat”.

Per això, l'autor de l'article creu que “només hi veig precipitació i un afany de protagonisme gens dissimulat dels seus dirigents. L’independentisme no necessita experiments, sinó estratègies serioses”. Al seu temps, Cardús subratlla que “Laporta no té experiència en política, però que tampoc se’l pot qualificar de frívol després de governar amb èxit una institució tan important com el Barça”. A tot això, li semblaria bé que Reagrupament i Solidaritat Catalana aconseguissin representació al Parlament, però alerta que “si es barallen en les seves contradiccions, poden desgastar l’independentisme”. Creu que “poden enfortir l’aposta per un Estat propi, tenint molt clar que el Parlament no està per proclamar demà mateix la independència, i exigir més radicalitat democràtica”.

Notícia publicada a Tribuna.cat

Joan Laporta entrevistat a TV3

2010-09-03T15:37:00.002+02:00

Laporta està convençut que Solidaritat obtindrà representació al Parlament

Solidaritat Catalana per la Independència celebra aquest dissabte primàries per escollir els candidats a les pròximes eleccions. El seu líder, Joan Laporta, en una entrevista a "Els matins d'estiu", de TV3, ha dit que està convençut que tindran representació parlamentària, perquè tant el moviment de les consultes com la manifestació del 10 de juliol es reflectiran a les urnes. Laporta també deixa clar que només pactarà amb els partits i els representants parlamentaris que assumeixin el compromís de declarar la independència. Si fos per ell, si Solidaritat Catalana obtingués la majoria suficient, el mateix mes de gener proclamaria unilateralment la independència.

El president de Democràcia Catalana i impulsor de la candidatura de Solidaritat, Joan Laporta, ja es veu al Parlament. Així ho ha confessat a Televisió de Catalunya, on s'ha mostrat convençut que aquest moviment obtindrà representació parlamentària. Laporta entén que les consultes sobiranistes celebrades a Catalunya i l'esperit de la manifestació del 10 de juny en resposta a la resolució del Tribunal Constitucional contra l'Estatut s'han de traduir a les urnes, i creu que Solidaritat pot canalitzar-ho.

"Aconseguirem d'una vegada per totes que el poble entri al Parlament, i acabarem amb el corporativisme polític i amb un blindatge de la cambra que l'ha deixat sense contingut polític", ha sentenciat Laporta. "Si pogués governar amb majoria suficient proclamaríem la independència al gener", ha afegit el president de Democràcia Catalana.

Laporta ha reiterat que no formarà part de cap govern que no assumeixi el compromís de declarar la independència al Parlament la pròxima legislatura.

Notícia publicada a www.3cat24.cat

Joan Puigcercós entrevistat a Vilaweb TV

2010-09-03T14:51:00.005+02:00

Joan Puigcercós, president d'ERC, demana respecte pel seu partit en una entrevista amb VilaWeb TV on diu que algunes de les crides a la unitat de l'independentisme no han tingut en compte el pes històric i la força institucional del seu grup. Puigcercós critica que 'la unitat s'ha volgut fer en base a noms' i que 'no hi ha propostes clares' sobre les quals negociar. Amb tot assumeix que les noves candidatures sobiranistes poden passar factura al seu grup en les eleccions de novembre.

Joan Puigcercós analitza en l'entrevista el que ha passat des de fa un any i reivindica el pes de les decisions d'Esquerra en l'extensió de l'independentisme. Diu que una cosa important que ha passat és que l'independentisme ja és transversal -ell diu que és el nou motor del catalanisme- i que accepten que Esquerra ha perdut 'el monopoli' de l'independentisme.

En aquest sentit ha insistit a presentar les noves forces sobiranistes com alternatives que es diferencien del seu partit en la ideologia social, representants més de sectors liberals. I això malgrat que el propi Puigcercós ha alabat polítics com Tony Blair que han acostat el liberalisme a la social-democràcia.

Pel que fa al pròxim govern de Catalunya Puigcercós ha dit que la única condició que posaran és la convocatòria en la mateixa legislatura d'un referèndum per la independència. Creu que això no ho acceptarà el PSC, per la qual cosa descarta un nou tripartit, però pensa en canvi que CiU podria veure's obligada a negociar amb ells i a acceptar aquesta condició. El preisdent de CiU diu en aquest sentit que CiU va despreciar Esquerra en les negociacions dels dos governs tripartits però que ara 'ha après la lliçó' i 'tot serà diferent'.

Notícia publicada a Vilaweb.cat

Vídeo de l'entrevista de Vicent Partal a Joan Puigcercós.

Joan Puigcercós encoratja la seva militància: 'Esquerra és l'opció independentista útil'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha enviat aquest dimarts a la nit una carta als seus militants en la qual reivindica ERC com l'opció independentista més 'útil, necessària i segura'. Puigcercós recela en aquesta missiva de possibles 'fronts patriòtics' per assolir la independència.

Notícia sencera publicada a Crònica.cat

Carta enviada per Joan Puigcercós als militants d'Esquerra.

Antoni Puigverd: 'El federalisme ha mort'

2010-09-03T14:41:00.001+02:00

L'escriptor i col·laborador de diversos mitjans de comunicació escriu en un article a La Vanguardia que 'el federalisme ha xocat amb un obstacle insalvable' i que només hi ha dues opcions: 'submissió o ruptura' respecte Espanya.

Antoni Puigverd detalla en un article a La Vanguardia la mort del federalisme. El professor i escriptor, que sempre ha mostrat tenir opinions properes al Partit Socialista de Catalunya, exposa que “el federalisme ha xocat amb un obstacle insalvable” i que, per tant, “una part capital de l'edifici ideològic del PSC amenaça ruïna”.

Per Puigverd, una dels temes que més ha preocupat al PSC ha estat l'encaix de Catalunya amb Espanya. Però segons explica a l'article titulat “Vamos a contar mentiras, tralará?”, “per als alts magistrats no hi ha res a encaixar: l'únic subjecte és Espanya”.

La sentència de l'Estatut, diu, només deixa dues opcions: “submissió o ruptura”. Puigverd afirma que, a dia d'avui, “Catalunya no és més que una autonomia” que “no té prou sobirania per discutir amb l'Estat”. Novament, Puigverd carrega contra CiU i la defensa del concert econòmic, el qual qualifica de “fantasia” al llarg de l'article.

Puigverd no és el primer opinador de l'òrbita socialista que es manifesta sobre el federalisme en aquests termes. David Miró, escrivia fa uns mesos al diari El Periodico, molt proper al Partit Socialista de Catalunya, en què afirmava que 'el federalisme català ha mort'.

Article publicat a Crònica.cat el 03.09.2010

Tres opcions independentistes per votar

2010-08-30T13:42:00.002+02:00

Ara ja ha quedat clar que no hi haurà una candidatura independentista que uneixi Reagrupament i Solidaritat Catalana i d'altres com SI - Coalició per la Independència. Per mi continua sent un error que no s'hagin unit, però ara ja no cal lamentar-se més i fomentar l'abstenció. Ara el que caldrà és escollir entre les tres opcions independentistes que previsiblement en presentaran a les eleccions: Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament. L'important és que augmentin els diputats favorables a la independència al Parlament de Catalunya. Encara queden setmanes per decidir la millor opció per votar. Cal convèncer als que fins ara no votaven o els que votaven partits que no s'han mostrat favorables a la Independència, que són tota la resta: CiU, PSC, ICV, etc. Seguim amb el lema: Vota el que vulguis, però vota independència. I sobretot que tothom vagi a votar, l'abstenció no serveix.

Lipdub per la Independència a la plaça major de Vic: 17 d'octubre

2010-08-26T18:02:00.000+02:00

17 d'octubre de 2010: LIPDUB per la INDEPENDÈNCIA a la Plaça Major de Vic!

Volem omplir la Plaça Major de Vic per fer el LIPDUB més gran en participació. Ajuda'ns a batre el Record Guiness! Vine i porta totes les senyeres i estelades que puguis. Ajuda'ns a mantenir viva LA FLAMA a través de tot un poble en moviment!

"No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu". (Intro LA FLAMA, d'obrint Pas).

Més informació al grup del Facebook.

Acte per la Independència a la plaça Major de Vic: dijous 2 de setembre

2010-08-26T17:58:00.000+02:00

Dijous 2 de setembre a la plaça Major de Vic a les 20:30 h acte per la Independència amb les intervencions de Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.

Es tracte de l’acte central de Campanya de Solidaritat Catalana per la independència a la circumscripció electoral de Barcelona.

El Centre Català de Negocis creu que el concert econòmic és un 'engany de CiU'

2010-08-26T17:51:00.000+02:00

El CCN critica durament la proposta de CiU de plantejar el concert econòmic, ja que considera que és 'totalment inviable'. Opinen que 'ja n'hi ha prou de peix al cove amb Espanya' i que 'ja no estem per perdre més temps i sobretot més diners'. L'única via, diuen, és la independència.

Podeu llegir l'article sencer a Crònica.cat

El PSC nega el dret a decidir al poble català

2010-08-26T15:25:00.001+02:00

El president de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC, José Montilla, va assegurar el dimecres 25 d'agost en una entrevista a "Els Matins" de TV3 que el poble català ja exercirà el seu dret a decidir quan es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya la propera tardor, reduint així el dret a decidir del poble català només quan hi ha periòdicament els comicis per elegir la composició de l'hemicicle. Montilla responia així, Pasqual Maragall, que s'havia mostrat favorable a un referèndum on el poble de Catalunya pugués elegir el seu futur amb llibertat, en una nova forma d'encaixar amb Espanya o fins i tot amb la ruptura política que implicaria la independència del país. Montilla aposta per la via de l'Estatut i creu que es podrà recuperar en la seva globalitat gràcies a les mesures legislatives que el govern espanyol del PSOE pretén impulsar i que ha anunciat recentment. Notícia de Racó Català

A més, per Montilla els referèndums d'autodeterminació són 'aventures que no van enlloc' segons una notícia publicada a Crònica.cat.

Carles Móra: 'No es pot menystenir la proposta de Solidaritat Catalana'

2010-08-09T19:10:00.000+02:00

Entrevista amb el candidat de Reagrupament, que veu possible la coalició si tothom fa sacrificis.

Arenys de Munt commemorarà el mes que ve el primer aniversari de la primera consulta sobre la indepedència, que va obrir un cicle durant el qual el sobiranisme s'ha enfortit socialment. El batlle, Carles Móra, candidat de Reagrupament, explica en una entrevista amb VilaWeb com aquesta força pot tenir traducció política; en la negociació amb Solidaritat Catalana demana que tothom s'avingui a fer sacrificis en favor de la unitat.

Podeu llegir l'entrevista a Vilaweb.cat

Patrícia Gabancho: Un gest heroic

2010-08-08T18:16:00.000+02:00

La Patrícia Gabancho ha escrit un altre interessant article que ha sortit publicat a l'Avui del diumenge 8 d'agost amb el títol "Un gest heroic". Parla de la situació actual de l'independentisme, del paper que han tingut o tenen diferents partits, de la necessitat de la unitat independentista de cara a les properes eleccions al Parlament, etc. Molt recomanable la seva lectura, sobretot pels polítics de noves candidatures que volen la independència de Catalunya.

Entrevista als impulsors de Solidaritat Catalana

2010-08-08T13:44:00.002+02:00

A l'Avui i a El Punt del diumenge 8 d'agost de 2010 ha sortit publicada una entrevista als impulsors de Solidaritat Catalana per la Independència. Podeu llegir la versió digital de l'entrevista a l'Avui+El Punt amb el títol "Som la garantia que el tripartit no es tornarà a fer". Hi ha una part d'entrevista on van responent els tres, Joan Laporta, Alfons López Tena o Uriel Bertran. Després hi ha entrevistes curtes a cadascú. En la versió digital per llegir les entrevistes individuals cal clicar on diu "Notícies relacionades". No parlen gaire de la unitat independentista, o almenys com aconseguir-la, però si que diuen coses interessants, aspectes d'ERC i sobretot de CiU.

Menys comunicats i més reunions per la unitat

2010-08-03T23:49:00.000+02:00

Ja no sé si estic en un país democràtic avançat o en una república bananera. A qui pertoqui treballar per la unitat, que són bastants actors, que es deixin de comunicats públics com el que ha emès avui, 3 d'agost, Solidaritat Catalana. Ha sortit a molts diaris digitals però n'hi ho vull reproduir. Que es deixin de declaracions al vent com en Carretero a Arenys de Munt el 31 de juliol. El que han de fer es reunir-se més sense tantes declaracions fins que tinguin la candidatura unitària i transversal resolta. Llavors que ho comuniquin. Mentrestant que no ens maregin amb ofertes i contraofertes. Això és un mercadeig d'escons. Quin exemple de regeneració democràtica!

Està clar que la dificultat principal és fer la llista electoral, que si quotes o que si elecció directa en una assemblea. Però això que ho resolguin en una salta tancats els actors d'aquesta obra.

Soc optimista en què al final per sentit comú triomfarà el seny, però ho estan fent molt malament i s'ha de dir. Així no anem bé.

El CCN donarà suport econòmic a la candidatura independentista amb més garanties

2010-08-03T23:16:00.003+02:00

L'associació empresarial sobiranista dedicarà recursos econòmics a la llista "millor posicionada per assolir la màxima representació parlamentària".

Són un lobby i com tal exerceixen. Posicionament clar de l'associació empresarial sobiranista Cercle Català de Negocis (CCN) que aquesta tarda ha emès un manifest- comunicat (pdf) en què demanen el que en política s'anomena pragmatisme unitarista. Com associació empresarial avisen que com a moviment "transversal" i com "lobby" només donaran suport "a la candidatura independentista que garanteixi la màxima viabilitat, eficàcia i solvència".

"No hem dedicat cap recurs econòmic a cap d'elles - de les candidatures sorgides darrerament - i només en dedicarem a aquella que estigui millor posicionada per assolir la màxima representació parlamentària" alerta el comunicat

D'aquesta manera, CCN avisa que només faran confiança a la llista que més cara i ulls mostri de cara obtenir representació parlamentària.

Notícia de Naciodigital.cat

CiU no aposta per la independència la propera legislatura

2010-08-03T19:00:00.010+02:00

Segons declaracions de Felip Puig que han publicat a Vilaweb:

" El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha declarat avui (3 d'agost) que CiU no aposta per la independència en la pròxima legislatura, però que 'no renuncia a que Catalunya sigui un estat normal a Europa i al món a curt, a mig i llarg termini'. Segons Puig, que ha fet aquestes declaracions a Catalunya Ràdio, l'objectiu ara, de manera 'gairebé obsessiva', és recuperar la confiança dels ciutadans i apostar pel dret de decidir, però amb l'objectiu del concert econòmic.

Puig ha declarat que CiU vol la 'màxima sobirania de Catalunya', de manera que quan això esdevingui 'voluntat compartida' i majoritària de la societat catalana, la federació ''liderarà aquest procés'. Ara bé, ha reconegut que la prioritat per CiU si governa és la recuperació econòmica del país, perquè sense una economia forta creu que no es pot aspirar a cap altre 'anhel i desig'.

'S'ha obert una nova etapa un cop tancat camí del mig', ha sentenciat Puig, que, a la vegada ha admès que 'Convergència no aposta per la independència la propera legislatura', si bé 'no renuncia a que Catalunya sigui un estat normal a Europa i el món a curt, mig i llarg termini'. Ha criticat les 'grans proclames' independentistes d'ERC abans d'eleccions, que, a parer seu, no tenen credibilitat perquè després de les eleccions 'recalcularan la seva posició'.

A més, Puig no ha descartat cap possibilitat de pacte, també amb el PP, tot i que per ara veu trencat el diàleg amb Espoanya: 'No tanco portes a ningú ni les obro. En aquests moments no hi ha cap porta oberta de diàleg amb Espanya'. N'ha responsabilitzat, però, tant el PP com el PSOE. "

Ho sento senyor Felip Puig però no podem esperar tant, ja que cada any ens prenen més diners. El país està prou madur! Jo no demano que la independència es proclami el dia següent de les eleccions. Volem un full de ruta de la transició cap a la independència per la propera legislatura. Tenim 4 anys per endavant. Al contrari del diu vostè necessitem complir el nostre "anhel i desig" per poder recuperar una economia forta. Si ens continuen espoliant i no es fan prou infraestructures tampoc ens podem recuperar de la crisi, la situació econòmica de Catalunya podrà millorar més quant disposem de tots els nostres diners. Per més dades veure l'article de Tribuna.cat "22.000 milions d’espoli per sortir de la crisi"

Ja sé que la independència no es pot improvisar, però això demano a tots els partits que volem més sobirania per Catalunya feu un full de ruta i l'expliqueu clarament. Abans de les eleccions serà difícil, espero que després sereu capaços de consensuar-ne un. I que ningú s'avergonyeixi de fer proclames per la independència ja que és el millor pel país! El demés es quedar-se com ara o pitjor. No podem continuar més anys d'incertesa, d'ambigüitats o d'indefinició. Les coses clares i la xocolata espesa. I si es pensa que l'electorat no té clara la plena sobirania se li han d'explicar les motius o els beneficis de tenir un estat propi, els avantatges i els inconvenients també!

Volem que cada partit expliqui el seu full de ruta de cara a les properes eleccions per saber què votem!

Actualització: un article relacionat a Tribuna.cat: "CiU tira de tacticisme i s'aparta del sobiranisme"

Hèctor López Bofill entra en escena

2010-08-02T20:58:00.003+02:00

Ja m'estranyava que l'Hèctor López Bofill no aparegués pel panorama independentista tant remogut. Avui ja he vist una notícia que parla d'ell al diari digital e-notícies i un article a l'Avui, "De la vergonya a l'esperança" que se m'havia passat. Pel que es veu està a l'altra banda del món, però el tindrem per aquí de nou a partir del 5 d'agost. Però ja està anunciant el que vol fer ell personalment i la seva opinió sobre el que ha de fer el moviment independentista.

Que el seny ens il•lumini i ens uneixi

2010-08-02T15:41:00.001+02:00

El dissabte 31 de juliol es va fer una acte amb diferents personalitats catalanes per parlar sobre "QUÈ HA CANVIAT DES DEL 13S A CATALUNYA?". Esperava notícies sobre el que es va dir, alguna notícia àmplia sobre les intervencions, de moment no he trobat gaire, he llegit la notícia de Vilaweb. El titular de les poques notícies era només sobre les declaracions d'en Joan Carretero. No em convenç esperar a mitjans de setembre, ja seria massa tard. L'Enric Canela, un altre dels participants, ha comentat al bloc deumil.cat, que la seva valoració és positiva, que tothom demanava la unitat dels grups independentistes. Ell assegura que cal una mica més de temps i que s'aconseguirà. Me'l crec i em dóna confiança. A més s'ha sabut, i confirmat per l'Enric, que durant el diumenge 1 d'agost hi ha hagut contactes entre membres de Solidaritat Catalana i membres d'altres grups (veure notícia a e-notícies). Tot això em fa ser més optimista de cara a la unitat en una sola candidatura independentista. De totes maneres no deixem d'exigir-la a tothom i a tot arreu. Jo ho vaig fer a la presentació de Solidaritat Catalana a Vic (no em va convèncer la resposta) i per internet en diferents llocs. Cal que hi anem insistint a tots els actors d'aquesta obra per aconseguir un bon final. Jo no col·laboraré activament en la campanya fins que no s'aconsegueixi. Vaig iniciar aquest bloc, abans de l'aparició en escena de SCI, amb el nom de "treballem units" i no estaré content i tranquil fins que s'aconsegueixi aquesta unitat necessària.

Esperem que aviat el seny s'imposi i triomfi. Vull ser tant optimista com ho és en general en Xavier Mir en el seu bloc per aconseguir la majoria necessària per la propera legislatura. Si sumem, guanyem!

Actualització 2 d'agost: a e-notícies hi ha un article que parla de les condicions que posen els grups que han participat a la Conferencia Nacional pel Sobiranisme de cara a la possible unitat amb altres grups com Solidaritat Catalana i Reagrupament. En la notícia hi ha el document amb les condicions. Aquesta coalició està fomada de moment per set partits: Bloc Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà de Catalunya, i Suma Independència. Aquesta coalició compta a més amb el suport de les entitats: Acte de Sobirania, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col•lectiu 1714, Estat Català, Gent de la Terra, Institut IPEC i la Plataforma pel Dret a Decidir.

PD: Si algú té més informació, les intervencions o notícies de l'acte que es va celebrar a Arenys de Munt el dissabte 31 de juliol li agrairé.

Salvador Cardús: Quan la unitat no fa la força

2010-08-02T14:57:00.001+02:00

En Salvador Cardús ha publicat un article a Nació Digital amb el títol "Quan la unitat no fa la força". Interessant per reflexionar sobre la unitat i el paper d'una força independentista al Parlament durant la propera legislatura.

Hi ha un altre article interessant d'en Xavier Mir amb el títol "Solidaritat, unitat i liberalisme. Cap a l'assemblea de l'independentisme extraparlamentari?".

Joan Puigcercós: Un full de ruta?

2010-08-02T12:05:00.005+02:00

El diumenge 1 d'agost en Joan Puigcercós va publicar un article al seu bloc d'Esquerra amb el títol "Un full de ruta?" en el que dóna algunes idees però sense massa detalls ni dates.

En Josep Maria Freixanet, un altre diputat d'Esquerra i concretament d'Osona (o del Lluçanès), ha publicat un article al seu bloc i també a El 9 Nou amb el títol “Qui dia passa, any empeny” o estat propi? en el que afirma que "ERC no pactarà amb ningú que no tingui en el seu programa la transició cap a l'Estat català. Per tant, el debat electoral no serà o CiU o el tripartit, sinó que se centrarà entre autonomisme limitat o independència".

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va publicar el diumnege 1 d'agost un article a l'Avui - El Punt amb el títol "Resposta a Carme Chacón i Felipe González".

Ja fa uns dies, el 22 de juliol, en Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar un article a l'Avui - El Punt amb el títol "Les independències no s'improvisen" en el que sembla que vulgui frenar les il·lusions creades en els darrers dies quan sembla que la independència per fi pot estar a l'abast, però val la pena llegir-lo.

Vull separar-me (Adéu, Espanya!)

2010-08-01T22:24:00.001+02:00

Article de Mateu Ciurana publicat a l'Avui l'11 de juliol de 2010.

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.

Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Adéu, Espanya!

Falsa crida a la unitat de Solidaritat Catalana

2010-07-31T17:46:00.006+02:00

Avui, dissabte 31 de juliol, Solidaritat Catalana ha emès un comunicat i ha enviat un missatge als simpatitzants i adherits amb el títol: "SOLIDARITAT CATALANA FA UNA CRIDA A TOTES LES ORGANITZACIONS INDEPENDENTISTES A LA UNITAT DES DE LA DEMOCRÀCIA". Podeu llegir el comunicat (en pdf) en el següent enllaç de Nació Digital.

Per mi això no és una crida a la unitat, això és una crida demanant a tothom que es dissolgui i es sotmeti al seu sistema d'elecció directa per confeccionar les llistes (llistes obertes és una altra cosa). Continuo dient que el sistema és sembla bé, tot i que caldrà veure la seva aplicació per jutjar-ho millor. Però la unitat no es pot aconseguir dient passa pel tub del meu sistema i dissoleu-vos. Això ho havien d'haver pactat o proposar-ho directament als grups abans de llançar el projecte de Solidaritat Catalana. Ara genera desconfiança i ho entenc. S'han tornat a equivocar com els altres. Reagrupament va fer el mateix al principi. Es tracta que el darrer que arriba vol absorbir als altres. Així no es pot parlar de regeneració democràtica perquè si entreveuen tics de prepotència. Així no millorarem el Parlament.

Crec que la candidatura de Solidaritat Catalana té moltes possibilitats electorals però amb aquest sistema no s'assolirà la unitat (tant de bo que si), es dividirà el vot i es dispersaran els seus possibles votants. A mi m'agradaria que tots els grups ho acceptessin i s'integressin en una sola llista amb aquest sistema. Però, ara per ara ho veig difícil. El més probable és que es perdin o es llencin molts vots si no s'uneixen. Jo no estic disposat a llençar el vot, ni treballar per una campanya sense tenir els vots més assegurats.

Sense unitat no tindran el meu vot, cap de les candidatures. Sempre havia votat ERC i si no hi ha canvis ho tornaré a fer. Vull votar independència, però no llençar el vot. En aquests moments ningú m'assegura la regeneració democràtica real al Parlament. Encara hi ha temps.

Avui estic molt emprenyat, molt! No pot ser que els catalans siguem tant curts de mires, incapaços d'unir-nos per aconseguir la independència. On està l'esperit de la manifestació del 10-J? Els grups parlamentaris no van ser capaços de presentar una resolució conjunta a Madrid. Però els grups independentistes que els criticaven tampoc són capaços d'unir-se per fer una sola candidatura transversal que tingui moltes possibilitats d'entrar al parlament i condicionar als grups parlamentaris. Avui estic molt emprenyat, molt!

Espero que arribi el vent que s'emporti els núvols que hi ha avui i surti el Sol (la llum).

Presentació de Solidaritat Catalana a Osona (30-7-10)

2010-07-31T00:37:00.005+02:00

El divendres 30 de juliol s'ha fet la presentació de la candidatura Solidaritat Catalana per la Independència a Osona, concretament a la ciutat de Vic, amb l'assistència de més de 150 persones. Dels promotors hi havia Alfons López Tena que ha exposat les idees principals de la proposta. Ho resumeixo en els següents punts:

1. La primera proposta clara és la declaració de la independència de Catalunya i convocar un referèndum durant la legislatura 2010-2014, això sempre i quan tinguin la majoria per fer-ho o l'aconsegueixin juntament amb altres grups parlamentaris.

2. Pactes postelectorals. No pactaran o no donaran suport per formar govern a cap partit d'obediència espanyola com el PP o el PSC-PSOE. Pactaran o faran govern amb qui estigui disposat a permetre el primer punt durant la propera legislatura.

3. Sistema de configuració de la llista electoral per elecció directa en assemblees territorials, per demarcacions. Consisteix en que els adherits a la coalició (han de pagar 20€ anuals a SCI) es poden presentar com a candidats i alhora podran votar als candidats. Com a candidats per les llistes s'escolliran els més votats per ordre en el nombre de vots, amb correccions per respectar la proporció de sexes, que marca la llei. En aquest sistema hi entrarà tothom, també en Joan Laporta, l'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran com tots els adherits que ho vulguin. (La meva opinió en aquest punt és que si ells es sotmeten a aquest sistema, també ho podrien fer els líders d'altres grups que s'integressin).

4. Regeneració democràtica. El sistema d'elecció de candidats ja és una sistema democràtic des de la base, però també es vol regenerar democràticament el parlament i denunciar totes les irregularitats actuals.

S'ha explicat que s'organitzaria la campanya amb grups locals seguint el mateix estil de la consulta del 13-D que a Osona va coordinar el mateix López Tena. Podran participar en els grups locals tant els simpatitzant (no paguen res) com els adherits (paguen 20 € anuals).

En el torn de paraules s'ha parlat de què fer un cop proclamada la independència, la complicitat internacional, sobre els altres grups independentistes i la possibilitat de la unió. En aquest aspecte ha quedat clar que el sistema d'elecció escollit per la regeneració democràtica és el d'elecció directa, més democràtic que el sistema que utilitzen els partits parlamentaris actuals. S'ha assegurat que això era més democràtic. S'ha explicat que els grups que es volguessin afegir havien de seguir el mateix sistema que tothom. L'Alfons ha assegurat que si finalment, pel motiu que fos, es decidís fer les llistes d'una altra manera, pactant quotes amb altres grups, per exemple, ell no estaria a la llista. S'ha comentat que hi havien "contactes oberts" amb Reagrupament, amb la Crida per la Terra i altres. La relació més "freda" o distant (paraules meves) amb Reagrupament. Continuen oberts a possibles aliances o pactes per la unitat.

Cap al final del torn de paraules jo els he insistit que fessin els esforços possibles per la unitat de les candidatures independentistes, ja que si no es dividirien els vots i no entraria ningú al Parlament. La resposta de l'Alfons a mi particularment no m'ha convençut massa, però m'ha donat la impressió clara que la unitat no era la principal prioritat, sinó el sistema d'elecció directa de les llistes.

A mi ja m'agrada el sistema d'elecció directa, com els he dit, tot i que caldrà veure l'efectivitat o com es posa en pràctica ja que aquí no s'ha fet mai. Però des del meu punt de vista de cara a les properes eleccions la principal prioritat hauria de ser la unitat en una sola candidatura independentista. En tot cas es podria deixar per una segona fase aquest sistema de configuració de les llistes, així és com ho veig jo.

M'ha agradat anar a la presentació ja que mai he militat en cap partit polític i ara podria ser la primera vegada per col·laborar modestament per aconseguir la independència del nostre país. Continuo creient que aquesta és la candidatura més potent, amb més possibilitats electorals. Però no he marxat satisfet perquè no he vist la unitat tant desitjada a prop, sinó més aviat llunyana. De moment no m'hi vull adherir fins que no vegi més esforços per aconseguir la unitat o s'integrin més grups.

Joan Laporta entrevistat per Vilaweb

2010-07-29T21:09:00.003+02:00

VilaWeb TV publica la primera entrevista política en profunditat amb el dirigent de Solidaritat Catalana

VilaWeb TV publica avui una conversa, de prop d'una hora, amb Joan Laporta, dirigent de Solidaritat Catalana per la Independència, en què parla extensament del seu projecte polític per primera vegada. El seu propòsit, diu, és d'aconseguir prou representació política al parlament per a poder proclamar, amb diputats independentistes dels altres grups, la independència de Catalunya unilateralment.

Segons ell, aquest objectiu és assolible, 'si es mobilitza també, a l'hora de votar, la gent que va anar a la manifestació del 10-J'. Perquè això passi cal la màxima unitat dels grups sobiranistes; de fet, encara no descarta que Esquerra entri, al mes de setembre, en un procés de converses amb Solidaritat Catalana per la Independència. I és que al setembre hi haurà una assemblea oberta a tots els membres de Solidaritat en què s'escolliran els candidats a les eleccions, cosa que no dificultarà pas, diu, la unitat amb Reagrupament.

La constitució de Solidaritat no s'hauria d'haver fet d'una manera que no fos una conferència de premsa? La seva resposta és que no es pot perdre temps i que les pròximes eleccions són una gran oportunitat pel país.

Laporta es considera, políticament, un liberal progressista, però entén que en aquest moment les diferències ideològiques haurien de restar al marge de l'objectiu comú que és 'la declaració unilateral d'independència, el referèndum sobre aquesta declaració i la construcció de l'estat català'. És aquest darrer envit, d'establir les bases d'un estat modern i dinàmic, el que li fa més il·lusió i que més el motiva.

Sobre les pressions i l'agressivitat de les altres formacions polítiques i dels mitjans de comunicació contra ell, explica que n'ha après del seu pas per la presidència del Barça; a més, es fa pagues que el seu projecte polític és molt diferent i que això pot ser motiu d'incomprensió i de neguit.

També precisa que el projecte de Solidaritat Catalana és obert a tots els Països Catalans, encara que la fita immediata sigui la de les eleccions al Principat.

Podeu veure el vídeo de l'entrevista a la pàgina de Vilaweb o també en aquesta.

Unitat si us plau!!

2010-07-29T19:26:00.000+02:00

A dia d'avui, 29 de juliol, la meva modesta opinió és que per aconseguir la unitat entre les diferents plataformes independentistes cal que tothom s'integri a la Solidaritat Catalana per la Independència i que es participi a les assemblees locals que es van convocant. Sé que això no serà ben rebut per tothom, és difícil pels que ja porten temps treballant com els de Reagrupament i els que han participat en la Conferència Nacional pel Sobiranisme. Tots s'han equivocat al presentar la seva candidatura sense la unitat, però ara cal buscar una solució. Seria imperdonable no aconseguir una sola coalició independentista. Si sumem guanyem, si restem fem el ridícul.

Acte de presentació de Solidaritat Catalana per la independència a Osona

2010-07-29T09:02:00.004+02:00

S'ha fet una convocatòria a Osona de la SCI pel divendres 30 de juliol a les 8 del vespre a la sala d'actes del Seminari de Vic (Ronda Camprodon, 2 de Vic) per tal de fer la presentació i primera assemblea de Solidaritat Catalana per la Independència a Osona.

Es comptarà amb la presència del jurista i impulsor de la Crida per la Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena, que explicarà com s'estructura i quins són els objectius del projecte.

Una de calenta i una de freda

2010-07-29T00:58:00.007+02:00

En el missatge anterior semblava que hi havia esperances per a la unitat independentista. Ara soc més pessimista, la notícia anterior sembla que no es correspon amb la realitat. En aquests moments, a 29 de juliol de 2010, tenim 4 possibles candidatures independentistes de cara a les eleccions: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Reagrupament, Solidaritat Catalana per la independència (SCI) i una coalició sorgida al voltant de la Conferència Nacional pel Sobiranisme (CNS), que es podria anomenar SI (Suma independència). És bo que hi hagi diferents opcions i que mobilitzin a molta gent, però de cara a les properes eleccions això és desastrós. No repetiré el que ja he dit en l'anterior missatge.

El dimecres 28 s'ha presentat una nova coalició. Veure notícia a Directe.cat

El mateix dia s'ha fet el primer acte públic i multitudinari de la SCI a Barcelona. Notícies: Avui - El Punt, Nació Digital i Directe.cat

No vull molestar a ningú, però donaré la meva opinió. A part d'Esquerra, la candidatura que veig amb més força mediàtica, de suport civil i amb possibilitats electorals és la SCI. Segur que la cara coneguda d'en Laporta hi fa molt i també en Lopez Tena i en Bertran. Agradi o no és així.

És una pena per Reagrupament que porta feina preparada, amb gent il·lusionada, però li falta ganxo, de moment les perspectives no són bones si es presenta sola. I l'altra candidatura al voltant de la CNS crec té encara menys possibilitats. Està formada per massa grups petits, una quinzena, i molt desconeguts per la societat civil.

Ho torno a repetir cal que facin un esforç per la unitat entre les 3 candidatures que no estan al parlament, també els ho ha dit la Patrícia Gabancho a la presentació de la SCI. Ara ho veig difícil, cadascú ha volgut marcat el seu terreny, però esperem que en les properes setmanes hi hagi sorpreses agradables.

Si sumem guanyem, si restem fem el ridícul.

La Conferència Nacional del Sobiranisme farà una candidatura amb Solidaritat i Reagrupament

2010-07-28T14:27:00.001+02:00

La Conferència Nacional del Sobiranisme (CNS) ha manifestat la voluntat d'avançar cap a la formació d'una candidatura unitària i transversal independentista per a les pròximes eleccions catalanes juntament amb Solidaritat Catalana i Reagrupament.

El manifest 12 d'abril per una Conferència Nacional del Sobiranisme, el moviment polític que van impulsar sis polítics veterans el passat mes d'abril per tal de bastir un moviment unitari que proclami la independència, ha anunciat "la seva voluntat d'acord d'una candidatura unitària per a la independència" que es presenta aquest dimecres a la tarda en roda de premsa.

Segons ha confirmat la CNS, està integrada pels partits Bloc Sobiranista Català, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Els Verds-Alternativa Verda, Força Catalunya, Partit Republicà Català i Suma Independència i les entitats independentistes Cercle Català de Negocis, Acte de Sobirania, Col·lectiu 1714, Institut PECC i CADCI.

La iniciativa de candidatura unitària va sorgir arran del Manifest del 12 d’abril impulsat per Moisès Broggi, Heribert Barrera, Oriol Domènech, Joan Blanch, Agustí Bassols i Antoni M. Badia i Margarit. Més d’un centenar de persones destacades de la societat i la cultura catalanes van signar aquest manifest.

La CNS s'ha reunit aquest dimarts al vespre amb els seus membres per prendre els acords que donaran a conèixer avui dimecres a les sis de la tarda al Col·legi de Periodistes.

Font de la notícia: Llibertat.cat

Espero que aquesta voluntat arribi a bon port pel bé de Catalunya i per aconseguir la independència. Cal molt bona voluntat i renunciar a protagonismes i alguns punts programàtics, però sobretot cal sentiment de fer el millor pel país. Ara cal una coalició unitària i transversal per aconseguir la independència. Llavors en les següents eleccions ja es presentaran tots els partits que vulguin i cadascú amb el seu programa. Si ara no s'aconsegueix la unitat es dividirà el vot independentista i no entraran al parlament. Si aconsegueixen fer-ho serà per felicitar-los i augmentaran els diputats independentistes que podran fer pressió als altres partits com ERC, CiU per establir el full de ruta per la declaració de la independència i per convocar un referèndum.

No ens falleu, som molts els que hi confiem. Ànims i voluntat per aconseguir la unitat. Si l'aconseguiu també tindreu el meu vot.

Un article d'en J.M. Terricabras (21-7-2010): Iniciativa social i lideratge polític

2010-07-26T23:01:00.002+02:00

Article d'en J.M. Terricabras publicat a elPeriódico.cat el 21 de juliol de 2010.

Sovint discutim sobre la capacitat associativa de la nostra anomenada «societat civil». Hi ha coses que resulten òbvies, diguin el que diguin els papers i els experts. Una d'aquestes obvietats és que la societat catalana té una capacitat d'iniciativa absolutament admirable: iniciativa cultural, però també empresarial; iniciativa artística i també esportiva o escolar; iniciatives solidàries, de creació de grups i associacions, iniciatives per fer recerca i per fer teatre, per fer negoci i per entretenir-se, iniciatives perquè sí, gairebé pel gust mateix de tenir-les, d'inventar-les, iniciatives d'impuls individual i iniciatives enteses com a tasca col·lectiva.

Moltes són extraordinàriament eficaces, tot i mantenir un caràcter molt discret. Certament, hi ha centenars de grups escampats pel país que es troben regularment per actuar junts, per llegir i comentar llibres, per fer debats i tertúlies –i bons àpats–, per organitzar conferències, excursions, balls o accions solidàries. A l'estiu, al costat dels concerts més publicitats, hi ha nombroses iniciatives musicals, reduïdes, gairebé clandestines, però d'una gran riquesa; al costat dels grans esdeveniments esportius, hi ha tornejos amables i desinteressats; i hi continua havent conferències, taules rodones, jornades i debats. El clixé del català individualista, garrepa, sorrut i introvertit és un clixé tronat.

Estaria bé que els grups que ara són actius deixessin constància de la seva existència en una base de dades. Ens sorprendria la dimensió del fenomen, que, si fos més conegut, podria crear col·laboracions i complicitats. Per això no ha de resultar estrany que també sorgeixin iniciatives polítiques de sota de les pedres, des de la creació de plataformes i agrupacions fins a l'organització de les actuals consultes sobiranistes o de la gran manifestació del 10 de juliol.

I per això estranya, en canvi, que molts catalans participatius i compromesos s'encaminin a l'abstenció en períodes electorals. Una conclusió possible: la molta iniciativa social no troba lideratges polítics convincents.

Article: Què cal fer per treure un bon resultat?

2010-07-26T22:55:00.002+02:00

Reprodueixo aquest article d'en Josep Pinyol i Balasch publicat a Tribuna.cat el 23 de juliol de 2010.

Vivim les circumstàncies més favorables perquè una candidatura rupturista per la independència i la regeneració democràtica esdevingui la tercera força a l'hemicicle català: per un costat, l'extraordinari moviment de les consultes, el milió i mig de manifestants del 10 de juliol, el suport de les més rellevants personalitats del Manifest del 12 d'abril, etc.; per l'altre, l'hostilitat de l'Estat espanyol, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional, l'acord de finançament de l'any passat que perpetua l'espoli fiscal o la recent retallada d'inversions en infraestructures.

Enmig, la incapacitat dels actuals partits parlamentaris per respondre amb dignitat a les agressions de l'Estat Espanyol. El darrer exemple és la reacció davant la sentència del Tribunal Constitucional. La moció aprovada al Parlament és ridícula i l'actuació dels representants catalans al Congrés de Diputats ens fan avergonyir. A més, els dos primers partits al Parlament tenen greus casos de corrupció.

Totes les circumstàncies són propícies, però les enquestes preveuen una gran pèrdua de vots d'ERC. Aquests no són recollits per la Candidatura Transversal per la Independència, que no traspassa el llindar del 3%. Des de la I Assemblea de Reagrupament, octubre 2009, la tendència no ha estat ascendent, sinó el contrari. Segons les previsions la suma dels vots d'ERC i els de la nova formació arribaria, ara, a la meitat dels 650.000 vots que va obtenir Carod-Rovira l'any 2004.

L'anhel d'independència ha crescut malgrat els independentistes. Ni els gradualistes ni els rupturistes no ho hem fet gens bé. Esquerra s'enfonsa, incapaç de trencar la seva aposta pel govern tripartit. La proposta d'una candidatura transversal de Reagrupament, després de mesos d'activitat al ralentí, ha derivat en l'aprovació de la “llista Carretero”. La crida per una Conferència Nacional del Sobiranisme no ha obtingut els suports necessaris.

La “Solidaritat Catalana per la Independència” de Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Beltran és la darrera proposta que pot derivar en una candidatura unitària inscrita en l'estratègia de la declaració unilateral d'independència. És la darrera oportunitat per capgirar les previsions de les enquestes. Si no en som capaços, l'Estat Espanyol conclourà que els catalans bordem, però no mosseguem.

Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal:

1) Proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català.

2) Centrar el relat polític en “com” arribar a la majoria necessària per proclamar Catalunya Estat de la Unió Europea. Un relat que ofereixi pautes de valoració i alternatives davant tots els esdeveniments quotidians, des de la crisi econòmica a la sentència del TC, a més dels avantatges d'un Estat català. Molts ciutadans estan convençuts dels beneficis de la independència, però no veuen com assolir-la i opten per objectius a curt termini, com un canvi a la Generalitat.

3) Preparar una campanya electoral que segueixi els mètodes de treball del moviment de les Consultes per la Independència. Una campanya participativa ens distingirà dels partits i demostrarà que “una altra manera de fer política és possible”.

És imprescindible concretar aquests passos en les properes setmanes. Perquè el mes de setembre ha d'arrencar amb entusiasme una campanya electoral que posi a desenes de milers de voluntaris a treballar per seguir el camí de la declaració unilateral d'independència. El Tribunal Internacional de la Haia acaba d'avalar aquesta estratègia com a conforme al dret internacional.

La crida de Solidaritat Catalana continua creixent

2010-07-23T16:01:00.007+02:00

Avui, divendres 23 de juliol, s'ha fet una acte a la plaça del Rei de Barcelona a les 12 h. per fer una nova presentació de Solidaritat Catalana, Aquesta vegada Laporta, Lopez Tena i Bertran acompanyats per 150 personalitats de la societat civil catalana. Al migdia segons el seu web ja han superat els 13.101 solidaris.

Els partits polítics parlamentaris els han donat l'esquena, de moment, com era d'esperar, però cal que els independentistes els donem suport perquè el projecte tiri endavant. I perquè tingui èxit cal que es posin d'acord amb altres grups com Reagrupament, la Conferència Nacional pel Sobiranisme, etc. Necessitem tenir un projecte independentista alternatiu als partits polítics existents fins ara. Ara ens cal un unitat transversal qua agrupi totes les sensibilitats possibles per aconseguir la majoria per la independència. Després ja es crearan els diferents grups ideològics, amb programes diferents. No queda gaire temps, Reagrupament ja te molta feina feta que es pot aprofitar, cal fer llistes i definir alguns punts programàtics, etc. I sobretot calen bons lideratges que estirin de la societat civil, que mobilitzin.

Modestament, des d'aquí demano tots els esforços i bona voluntat per aconseguir la unitat sobiranista necessària i demano que tots a nivell individual els doneu suport a través del web de Solidaritat Catalana.

El paper de la CUP per la propera legislatura

2010-07-23T14:06:00.005+02:00

No entenc el paper de la CUP. No es presenten al parlament, del tot respectable, però tampoc donen suport a Solidaritat Catalana, almenys fins ara. Crec que no fan cap favor a l'independentisme. Si són independentistes han de donar-hi suport, no un xec en blanc. Però si és una crida a una unió transversal de tots els partits, crec que ho haurien de fer. No podem esperar que ells estiguin preparats per presentar-se al Parlament. Quan serà això? No ens podem permetre que en les properes eleccions ningú es quedi sense anar a votar, seguint el lema "vota el que vulguis, però vota independència".

Així ens defensen a Madrid els partits polítics catalans

2010-07-20T22:37:00.004+02:00

Després de la gran manifestació del 10-J semblava que els polítics catalans farien alguna cosa més, que escoltarien el clam, però no, ells amb les seves disputes i retrets. La realitat és que en el ple del Congrés dels diputats de Madrid del 20 de juliol no han estat capaços de presentar cap resolució conjunta i que cap de les que s'han presentat ha estat aprovada. I després de la resolució del Parlament de Catalunya que era prou descafeïnada, que no passava del preàmbul. Ara es passaran les culpes entre uns i altres. Segur que uns tenen més culpa que els altres, clarament el PSC-PSOE. Però és una vergonya per al conjunt de partits polítics catalans. Si després de la re-retallada de l'estatutet i tot el que ha passat, només són capaços de fer això? No ens representen com cal!

Com resoldran la desafecció amb la política? Esperem que hi hagi un revulsiu i nous lideratges que canviïn el panorama polític català.

Solidaritat Catalana: crida a l'unió dels independentistes!

2010-07-20T15:48:00.004+02:00

Avui, 20 de juliol de 2010, Joan Laporta, Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran han presentat Solidaritat Catalana per la Independència, una nova formació per les properes eleccions al Parlament de Catalunya que vol formar una gran coalició unitària. Això és el que ens feia falta. Calen nous lideratges, noves sinergies i nous catalitzadors. Espero que s'entenguin bé amb la feina que estava fent la Conferència Nacional pel Sobiranisme. Jo no crec que s'hi afegeixin els partits que són al parlament i crec que tampoc fa falta. Per mi aquest nou partit ha de servir per aglutinar a tots els independentistes que no votaven o que estan descontents amb els partits actuals. Espero i desitjo que s'entenguin amb Reagrupament i la CUP.

En Joan Laporta va dir que volia un recolzament de 300.000 persones per presentar-se. Jo ja mi he apuntat per donar-hi suport. No regalo el vot a ningú, cal veure com evoluciona tot, però de moment els dono el meu suport ja que si té un ampli suport també farà reaccionar altres partits com CiU i ERC. Aquesta candidatura unitària hauria de recollir l'esperit de la manifestació del 10-J.

Podeu veure un vídeo de l'acte íntegre de la presentació en una notícia de Vilaweb.

Des del 10-J el panorama està canviat i s'està accelerant! Cada vegada més a prop!

El paper d'Omnium com a motor de la societat civil

2010-07-19T19:19:00.002+02:00

La PDD va tenir el seu sentit i va fer una bona feina convocant una manifestació quan Omnium Cultural no ho va fer. Però la PDD és difícil de governar o almenys ho ha estat en els seus inicis. Bé aquesta és la meva impressió des de fora.

Ara que Omnium Cultural ja ha donant un pas molt important pot liderar la societat civil i continuar mobilitzant-la si fa falta en algun moment puntual. Cal encara més pluja fina. Ens cal una entitat forta com Omnium per liderar i mobilitzar, no només amb manifestacions, la societat civil. Com apunta en Vicent Partal la manifestació del 10-J no és mèrit exclusiu però si en gran part d'Omnium. A més de la fermesa per mantenir la capçalera de la manifestació. Ha sabut ser forta, amb capacitat d'organització i independent als partits polítics. En agraïment se li pot donar suport fent-se soci.

El paper d'ERC en la propera legislatura

2010-07-19T18:37:00.002+02:00

En aquests moments i durant molts anys ERC o Esquerra ha estat l'únic partit independentista al Parlament de Catalunya. Tant de bo en la propera legislatura n'hi hagi més per poder escollir, tant si són nous com no, però no més de tres. Jo era favorable al primer tripartit quan es va formar. En el segon ja no ho tenia tant clar. Estic convençut que no hi haurà el tercer tripartit encara que sumin. Si es produís seria el suïcidi d'Esquerra, encara més que el segon.

Ara el que toca és fer un full de ruta clar i pactar-lo amb les forces que vulguin seguir cap a la plena sobirania (a alguns els fa vergonya parlar clarament d'independència). Cal que refer ponts de diàleg amb CiU. Sense una bona relació entre ERC i CiU és impossible una majoria sobiranista al Parlament de Catalunya. Jo prefereixo que CiU no tingui majoria absoluta ja que si fos així ja ens podem oblidar de cap full de ruta cap a la independència i del dret a decidir. En canvi si depèn dels vots d'Esquerra i/o un altre partit independentista poden fer-lo tirar per aquest camí. Si sumen majoria i CiU es nega al dret a decidir quedaria en evidència, una vegada més.

Crec que Esquerra hauria de deixar clar que no reeditarà el tripartit o que no pactarà amb el PSC. Ara ja no val l'equidistància, només val el dret a decidir i la independència.

I com ja deia en un altre apunt sobre les properes eleccions "vota el que vulguis, però vota independència", almenys jo ho faré.

Els polítics catalans no estan a l'alçada que ens fa falta!

2010-07-19T15:10:00.003+02:00

Com molts altres catalans no estic content amb el conjunt dels líders polítics catalans, i dic líders i no tots els polítics, perquè segur que hi ha molta gent honesta. Els partits només volen guanyar les eleccions i prou. Voler guanyar les eleccions és legitim, però com a partits polítics estan per servir al país, sinó no ens convenen. Després de la manifestació on hi havia crítiques als polítics, des de fa temps es parla de la desafecció de la població. Però els polítics continuen tirant-se els plats pel cap, fent-se acusacions. És patètic. Vaja servei al país que estan fent. Estan donant una imatge lamentable. Sembla que ells només vagin a la seva i no escoltin. Que podem fer per què els partits polítics escoltin més al poble i les nostres demandes?

Després de la gran manifestació, la resolució aprovada al Parlament el divendres 16 de juliol és ridícula, poc ambiciosa i sense cap proposta de futur. Demanar un full de ruta ja seria massa! Això no ens serveix. Així esperem fer força a Madrid, on no han presentat cap resolució conjunta? Amb aquestes mesures no ens defensen prou a Madrid. O bé necessitem nous partits, o bé necessitem nous líders. Així no podem continuar! Estem deixant les coses massa fàcils a Espanya perquè ens continuïn trepitjant i explotant.

Demanar el concert econòmic és enganyar a al gent

2010-07-19T15:00:00.000+02:00

És tant difícil aconseguir el concert econòmic per Catalunya com aconseguir una Espanya federal. CiU continua dient que vol reclamar el concert econòmic per Catalunya. Si ens han retallat l'estatut i algun aspecte de l'apartat del finançament, com podem creure que ens concediran el concert econòmic. Per quin any s'espera aconseguir-ho? Qui ens el concedirà el PP? O el PSOE? Demanar això ara és enganyar als catalans. A la manifestació la gent no demanava més estatuts ni el concert. Volem l'estat propi! Full de ruta per la propera legislatura!

És més difícil una Espanya federal que una Catalunya lliure

2010-07-19T00:26:00.000+02:00

Després de tot el que ha passat encara hi ha polítics catalans que defensen o parlen d'una Espanya federal. Això és enganyar als catalans. La constitució espanyola estic convençut que no es ¡canviarà durant bastants anys. El PP es negarà a fer-ho i si ho fes seria en sentit contrari. Com es pot defensar una modificació de la constitució i una Espanya federal?? Siguen coherents i honestos, si us plau!

Per aconseguir una Espanya federal caldria fer canviar d'opinió una majoria d'espanyols, en canvi per aconseguir la independència de Catalunya només cal fer canviar el sentit del vot d'alguns catalans, ja que una gran majoria ja ho té clar, segons les darreres enquestes i el que es va poder veure a la manifestació del 10 de juliol.

Objectiu: més de 70 escons independentistes!

2010-07-19T00:21:00.002+02:00

L'objectiu per la propera legislatura ha de ser aconseguir que al Parlament de Catalunya hi hagi més de 70 escons independentistes (amb 68 ja hi ha majoria absoluta). Des de la meva modesta opinió calen 3 candidatures: ERC, una altra nova i CiU. No és fàcil, per una banda, perquè CiU no s'ha definit. Per altra banda cal que hi hagi una sola candidatura alternativa que uneixi Reagrupament, Democràcia Catalana (en Laporta), Unitat per la Terra, CUP, etc. Separats està clar que no entraran, però cal que hi sigui per agrupar els vots independentistes dels descontents amb ERC i dels que s'abstenien fins ara. Es tracta que cap independentista es quedi a casa el dia de les properes eleccions al Parlament de Catalunya o que es voti en blanc. Fan falta tots els vots independentistes en les properes eleccions!! Com diu en Xavier Mir una consigna, clara i contundent, "vota el que vulguis, però vota independència".

Una esperança per la unitat de les plataformes alternatives és el manifest per una Conferència Nacional del Sobiranisme. Podeu llegir com va el procés en el següent apunt del bloc de 10mil.cat. Els desitjo tota la sort del món perquè el procés sigui un èxit!

El paper de CiU per a la independència de Catalunya

2010-07-18T23:55:00.005+02:00

Des de fa temps estic convençut que només s'aconseguirà una majoria independentista al Parlament de Catalunya si CiU deixa el seu tactisme i es defineix definitivament i clarament per la independència de Catalunya. Segur que pot perdre vots, però si realment vol el millor per Catalunya i el millor pels catalans, no només per la federació, cal que faci aquesta aposta clara. Cal definir un full de ruta per la pròxima legislatura i consensuar-lo entre totes les forces independentistes del pròxim parlament que surti a la tardor del 2010. Però no podem esperar almenys dues legislatures com va dir en Felip Puig. Segons les darreres enquestes ja tenim la majoria per fer-ho! M'agradaria que aquestes dades els ajudessin a decidir-se.

A mi m'han sorprès agradablement les declaracions d'en Joan Rigol, Ex-president del Parlament, en què es manifesta a favor de l'independentisme.

Jo no demano que surtin de l'armari com fan des del PSC per fer-los perdre vots i criticar-los, jo els hi demano, modestament com un català més, perquè estic convençut que és el millor per Catalunya i els catalans!

Per altra banda cal que no vegin a ERC com extremistes independentistes, sinó com a companys de viatge en el dret a decidir. Sé que hi ha recels, però si no els superen per ambdues parts demostren la seva poca talla com a polítics, els uns i els altres.

Vídeo TV3: Estem més a prop de la independència que fa deu anys

2010-07-18T23:50:00.000+02:00

Vídeo de l'entrevista realitzada dins del programa "Els Matins" de TV3 el dimarts 13 de juliol de 2010. Molt recomanable la seva visió.

Entrevista amb el professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López, que ha coordinat un estudi que preveu una nova onada de creació d'estats a Europa en què hi inclou Catalunya. López assegura que "El Constitucional i l'estat espanyol ens estan empenyent a la transició cap a la independència". "Falta saber quina serà l'espurna que farà arribar-hi", afegeix.

L'independentisme ja és majoritari segons una enquesta

2010-07-18T23:42:00.004+02:00

La conclusió del procés de reforma de l'Estatut de Catalunya, amb l'episodi final del Tribunal Constitucional espanyol mutilant el que quedava del text, ha acabat per catapultar el suport a l'independentisme al Principat. Una nova enquesta, aquest cop de La Vanguardia, assenyala que un 47% dels consultats votaria a favor de la independència en cas d'un eventual referèndum d'autodeterminació, mentre que només un 36% s'hi oposaria, un 3% votaria en blanc, el 7% s'abstindria i un 5% no sap què faria. Si agafem les dades només dels que votarien, descartant el 12% d'abstencionistes i altres, en cas d'un referèndum els resultats serien d'un 54.65% de "Sí" a la independència, mentre el "No" quedaria a 13 punts percentuals, i recolliria el 41.86% dels vots, amb un 3.5% de vots en blanc. Fa un mes un baròmetre d'opinió d'El Periódico ja posava de relleu la majoria independentista, i un creixement que es detecta a la majoria d'estudis encarregats per La Vanguardia i El Periódico, però també per TV3 i per altres mitjans. De l'empat tècnic de les darreres enquestes s'està passant ja a la majoria social independentista.

De fet i pel que fa a La Vanguardia, aquest és el primer cop on els partidaris del "Sí" a la independència són majoria, malgrat que el creixement de l'independentisme és una tendència que s'ha notat en tots ells. El novembre de 2008 hi havia una diferència de 14 punts entre independentisme i unionisme, al sondeig d'octubre de 2009 la diferència era d'onze punts (35% contra 46%), el març d'enguany, de vuit punts (36% a favor, 44% en contra), i en aquest darrer, del maig d'enguany, la distància s'havia reduït a només 4 punts.

En aquest nou estudi també es demostra el suport transversal que obté l'independentisme, i ja és majoritari entre votants d'ERC, fet habitual, però també entre els votants de CiU (55%) i ICV (63%). A més a més també hi votarien a favor el 38% dels votants del PSC (només el 43% hi està en contra), i un 15% dels que voten habitualment el PP (un 83% d'aquests s'hi oposa). El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) ja va demostrar que és fals l'argument que "ja ens autodeterminem a les eleccions", precisament per aquest motiu: la independència és una opció transversal que recull suports fins i tot entre votants del PP (i no precisament pocs, vora un 15%).

El trinxament del que quedava de l'Estatut, que havia rebut el suport del poble de Catalunya en referèndum, com ja vam dir, ha deixat sense arguments l'autonomisme i el regionalisme. La sentència del TC espanyol ha afectat de ple els "moderats" i ha evidenciat que l'encaix dels catalans a Espanya com a identitat nacional diferenciada és impossible, i només hi ha ja dues opcions: ser una regió espanyola o ser un Estat independent.

Notícia completa publicada a Racó Català.

Esperit de la manifestació 10-J: "Som una nació. Nosaltres decidim"

2010-07-18T23:41:00.001+02:00

Jo vaig sortir content de la manifestació del 10 de juliol per la gran participació i per veure tantes estelades i sentir com es demanava de forma majoritària i sense complexes "INDEPENDÈNCIA", però amb dubtes sobre el futur de Catalunya perquè depenem en gran part dels partits polítics.

Els aspectes positius de la manifestació és que serveix per augmentar l'autoestima com a poble, veure que som molts els implicats, que no ens conformem i que ho volem tot, com deia l'anunci de la manifestació que convocava Omnium Cultural. A la manifestació jo no vaig veure cartells que defensessin el federalisme i pocs que demanessis l'estatut, la majoria reclamaven un estat propi o la independència. També hi havia cartells mostrant el descontent amb els polítics. La part negativa després és veure que els partits polítics no volen entendre els missatge de la manifestació i continuen igual que abans tirant-se els plats pel cap. Reconeixen la desafecció però no fan res per canviar-ho!

De totes maneres jo encara confio que aquesta manifestació marqui un abans i un després. No es pot obviar la mobilització de tanta gent en un dissabte de juliol, que va ser un clam per la independència. (Està clar que no tots els assistents són independentistes)

Per fer-se una idea de la manifestació hi ha un bon reportatge de vídeo elaborat per Vilaweb. Es poden trobar moltes fotografies i notícies per tots els diaris digitals que hi ha a l'apartat d'enllaços.

Vídeo Vilaweb TV: Debat especial sobre la sentència de l'estatut

2010-07-18T23:16:00.003+02:00

Un altre vídeo molt recomanable sobre un debat especial sobre la sentència de l'estatut amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, moderat per Vicent Partal.

Presentació d'aquest bloc

2010-07-18T23:04:00.003+02:00

Aquest és el bloc personal d'en Segimon Rovira i Comas amb informacions, reflexions i opinions sobre el camí que els catalans hem de seguir per arribar a la plena sobirania de Catalunya per ser un estat més dins d'Europa. Feia molts anys que tenia ganes de crear aquest bloc, ara crec que som prou madurs, almenys en tenim prou motius, i cal l'última empenta per aconseguir-ho. No m'he pogut aguantar i finalment el poso en funcionament.

No soc militant de cap partit polític ni pertanyo a cap plataforma. Des d'aquesta posició aniré recollint el que a mi em sembli més important i donant la meva opinió.

Després de la manifestació del 10 de juliol en una editorial que sol fer en Vicent Partal per Vilaweb deia algunes paraules que també em van animar sobre la importància que poden tenir els blocs: "Que tenim temps encara i que hem de parlar. Passen coses molt grosses i el país fa bullida. És normal, per tant, que qualsevol gest tinga grans repercussions. Però, si volem convertir les eleccions de la tardor (2010) en alguna cosa més que en unes eleccions, i ho podem fer, el diàleg entre tots els independentistes és necessari. Amb generositat per part de tots, sense exclusions partidistes ni de cap mena, escoltant més que no pas cridant i respectant totes les visions i propostes. (...) Si, a més a més, els blocs ens ajuden, mira que bé!"

He escollit el títol "Treballem units per la independència de Catalunya". Primer "treballem" perquè la independència no ens la donaran i menys ens la regalaran, ens la haurem de guanyar, treballant. Com? Votant als millors polítics o les millors opcions que ens hi portin, no serveix per aconseguir la independència els vots en blanc i menys l'abstenció. Parlant amb coneguts i amics sobre els avantatges de tenir un estat propi, i convèncer-los que votin opcions independentistes. I treballant per la "unió" el segon concepte. Cal d'una vegada per totes que es superin els personalismes i que s'unifiquin la majoria de partits i plataformes independentistes. Tirar-nos els plats pel cap entre els catalans no és la millor manera de començar un estat nou, cal més serietat i responsabilitat.

En aquest bloc hi trobareu, en general, reflexions breus, fàcils de llegir i amb missatges concrets. Desitjo que us sigui profitós. Espero els vostres comentaris.

Salut i Visca Catalunya Lliure!

Segimon Rovira i Comas