Patricia Gabancho: Siguem intel·ligents!

Quan algú diu que tots els països són interdependents o que Catalunya haurà de mantenir sempre lligams específics amb Espanya és que no té clar de què parlem quan parlem d'independència. Miri, senyor Mas: d'interdependència, la mateixa que tenen Itàlia i França, posem per cas; i de lligams especials, els que conserva Portugal. La independència és un afer polític, que no hauria d'afectar els sentiments de la gent; si algú estima Espanya, la continuarà estimant i, com que la independència no estableix barreres físiques ni trasllada el país a mil km de distància, qui faci vacances al “pueblo”continuarà anant-hi. Una altra cosa és com el rebran, venint d'una Catalunya independent. Vull dir amb això que tirar aigua al vi no és altra cosa que ensenyar poca convicció en la independència com a objectiu nacional, per més dret a decidir que es proclami en campanya.

Malgrat aquesta prevenció he dit més d'una vegada que Convergència, en la persona d'Artur Mas, ha fet un gir cap al futur; ha deixat enrere la retòrica d'anar a buscar bocinets de competències i/o recursos a Madrid, sigui amb el cove del peix, sigui a les estovalles del Majestic. No vol dir que no ho faci: vol dir que ja no s'atreveix a dir-nos que aquest és el camí. Això significa que els catalans –també els que voten Convergència– han canviat, i més que no pas el mateix Artur Mas, que al capdavall és un polític i ara mateix està apamant la llargada del llençol, no fos que per tapar-se el cap li quedessin els peus al descobert. Per això, al costat d'aquesta opció caracteritzada per la tebior i la prudència, és imprescindible que al Parlament hi hagi un independentisme clar, contundent i, si pot ser, intel·ligent. Quan dic intel·ligent vull dir amb la dosi de flexibilitat i adequació a la realitat que a vegades no sé veure en els discursos que m'arriben.

(...)

Alerta, però: que cap independentista no deixi de votar perquè les coses no han sortit exactament com volíem, començant per la unitat; qui estigui convençut que la independència és la solució, que voti independència. Cal que el moviment es demostri.

La presència política és necessària, i més necessària encara és l'articulació del moviment social de base que avui està dispers entre entitats, plataformes, ajuntaments, voluntaris, intel·lectuals, opinadors, etc. Fa falta una millor conjunció de reflexió i d'acció. El moviment independentista diguem-ne civil, que és el gran capital social de Catalunya, ha de continuar treballant, altrament l'equació no funcionarà. La forma de l'articulació ja es veurà. Estic pensant en una mena d'Assemblea, com la històrica Assemblea de Catalunya, però segurament menys manipulada, i més reflexiva i civil que no pas política. Els qui s'han decantat per la política han de fer política, espero que amb intel·ligència, però el moviment de base ha d'aguantar i estimular la consolidació de la majoria social. De la perícia i voluntat dels uns i dels altres naixerà el futur.

Article complet a l'Avui+El Punt, publicat el 10-9-2010.